Bearn o La sala de les nines

Bearn, la més coneguda de les novel·les d’en Llorenç Villalonga, és una novel·la de maduresa, de la maduresa de l’autor. A les catàstrofes grotesques de dona Obdúlia Montcada i de Palmira i a la neurosi i civilitzada malenconia d’Alícia Dillon i Sílvia Ocampo ha succeït el seny de Maria Antònia, exquisidesa femenina entrevista ja per l’autor des de la seva primera obra i que sembla personificar persones que li han estat, al món, particularment estimades.
Com a Il gattopardo, de Lampedusa, que Villalonga va traduir, un món s’acaba, el seu. I és que, per a què res canviï, tot ha de canviar, i, els únics paradisos, són els perduts.