Rates

«Rates, tots plegats. M’ha semblat que em deien “rata” a mi i tot. Sí. Jo dec ser la seva rata mentre que el Moisès és la meva. Jo rato el Moisès i ells em raten a mi perquè els sembla que els rato a ells. I no podem viure sense ratar-nos, encara que no ho vulguem.» David Medina signa aquest nou relat epistolar de to confessional. Aquest cop es tracta del diari personal d’una nena.